Cinquanta anys i moltes òperes i molts records, que es recullen en una mostra plena d’amics i companys a través de fotografies i vestuaris. La inauguració, al balcó del foyer, és el pas previ al concert homenatge d’aquest vespre, al mateix teatre, amb la participació d’amics i alumnes.
En l’acte de presentació, la soprano ha rebut de mà de l’associació dels Liceistes del 4t i 5è pis una placa amb la primera frase que va cantar al gran teatre del Liceu.
Visiblement emocionada ha agraït l’acompanyament que ha tingut al llarg dels anys per part de tothom, que en el seu dia van contribuir a fer realitat el seu somni.
Gràcies també als amics del teatre que durant tants anys m’han ajudat, perquè només amb l’ajuda d’aquest ‘carinyo’ jo podia continuar a cantar en aquesta casa, somiada des dels vuit anys, quan estudiava allà dalt al conservatori, per baixar a baix, algun dia.