El Museu d’Història de Catalunya revisa el compromís social, polític i cultural del pintor Joan Miró amb una exposició sobre els seus cartells. Una bona oportunitat per descobrir aquesta vessant de l’artista i el context en què va desenvolupar la seva obra.
34 cartells d’entre els anys 1919 i 1977 serveixen per mostrar la implicació social i política d’un dels referents de la cultura catalana contemporània.
AGUSTÍ ALCOBERRO
Director del Museu d’Història de Catalunya
“Miró és un personatge molt identificat amb el país, amb la llengua, amb la identitat nacional. Hi ha dos moments clau des del punt de vista del compromís. El primer és la guerra civil. Ell òbviament opta pel bàndol republicà i després hi ha un segon moment que és el de la represa cultural dels anys 60.”
Miró no va cobrar cap dels cartells exposats. La seva mà estampada en exemplars com els fets per a l’Amnistia Internacional i la Unesco demostren el grau de compromís amb la causa dels treballs que acceptava.
“Aquest cartell, titulat ‘Ajudeu Espanya’ és una de les mostres més significatives de la implicació social i política de l’artista. Originàriament havia de ser un segell francès pensat per recaptar fons pel govern de la república durant la guerra civil”.
També hi ha un racó especial destinat a plasmar la passió amb què Miró va viure el moviment de la nova cançó o aquesta maqueta del cartell ‘Volem l’Estatut’, la mostra més clara del seu compromís amb Catalunya.
Tot plegat es complementa amb fotografies, cartes, esbossos i un documental que ajuden a entendre el procés creatiu del pintor.
