Aquestes fotografies mostren algunes de les danses que omplien els carrers i places de Catalunya a principis del segle passat. L’Esbart Català de Dansaires les estudia des de 1908.
“La van fundar una colla d’amics que els agradava el ball, la dansa catalana amb uns objectius molt clars: recopilar informació sobre les danses del nostre país, estudiar-les i difondre.”
Cataloga totes les danses que es fan a Catalunya amb independència de si són autòctones o no. Testimoni d’aquesta feina ininterrompuda és aquest arxiu que va sobreviure a la Guerra Civil gràcies a la junta directiva de l’època.
“Decideixen repartir-se el patrimoni de l’entitat, tota la biblioteca, l’arxiu, el vestuari, la senyera nostra amb el dibuix d’Apel•les Mestres, que és tardo modernista.”
Entre les curiositats administratives de l’època de guerra destaca aquest document.
“El llibre d’actes no existia, existia l’acta de les juntes i llavors gràcies a un soci el vam poder localitzar tots els fulls sols i li vam donar forma de llibre d’actes.”
L’entitat també desenvolupa una tasca docent important.
“Tenim la sort de tenir un bon arxiu, i podem fer des de mostres temàtiques, feu-nos una ballada de danses de carnaval, doncs vinga, danses de festa major del període juliol, agost, doncs vinga.”
Més de 2.400 danses consignades han convertit l’Esbart en una entitat de referència per als estudiosos dels balls.
