El meu nom és Agustí Termens, sóc pessebrista des del 1948 o sigui jo tenia 12 anyets quan vaig començar a fer el meu primer diorama. Suposo que el mig culpable és el meu pare que em va posar ja la llaminadura a la boca i el meu cosí me la va perfeccionar.
Ser pessebrista, per mi és una filosofia de la vida, és una forma d’enfocar-ho. Intervé l’art, intervé l’escultura, intervé la pintura, sense ser ni pintors professionals, ni escultors professionals, fem un conjunt de totes aquestes coses per poder-les plasmar en un diorama de pessebre.
Primer és imaginar-se’ls, i a més a més, es fa una maqueta en cartró ploma, es fa una maqueta en petit i després es fa el pessebre. Després el que fem és una distribució en planta, perquè és clar, el pessebre té un espai i en aquell espai et pots imaginar moltes coses però potser després aquell espai no ho permet.
A mi m’hauria agradat viure de pessebres i de hobbi tenir el treball que feia, però ha sigut a l’inrevés. Per guanyar-me la vida he tingut que treballar i ara que estic jubilat gaudeixo com un cosaco fent pessebres totes les hores que puc.
La que paga els plats trencats és la meva muller. De totes maneres, haig de dir que jo quan ja festejàvem, al començament, ja li vaig dir: ojo, jo sóc pessebrista per davant de tot, eh rumia-t’ho que encara estàs a temps.
