Està presidida per l’església de Sant Pere i per una font neoclàssica de ferro forjat. Originàriament en aquest indret s’aixecava el monestir de monges benedictines, fundat a mitjans del segle X y que va subsistir fins el segle XIX. L’església, de l’època preromànica, encara conserva el petit campanar romànic, anomenat dels ocells.

El nom prové del convent del Carme, on estaven establerts, ja d'abans de l'any 1294, els religiosos de l'orde de la Verge del Mont Carmel (carmelites calçats). En l'edifici s'hi establí la Universitat Literària.

Nom corrupció de pedritxol per que el carrer interrompia el pas dels carruatges amb un pedrís o pedritxol a l'entrada. Segons altres fonts, derivaria del nom d'una família catalana propietària de terrenys o cases del carrer. I segons algú altre, nom adulteració de portitxol, equivalent a portalet o pòrtic petit. El nom de "carrer del Pedrixol" és documentat ja l'any 1340 i també el 1352.

Homenatge de la Barceloneta als qui capturen la pesca i ocupaven les cases d'aquest carrer amb llurs famílies.

Es diu així per trobar-se davant del Palau del Bisbe.

El carrer, la plaça, la placeta i el temple van prendre el nom d'un gran pi crescut davant de la porta del temple de la Mare de Déu dels Reis

A començament del segle XVI, en aquest carrer s'hi havia centralitzat la venda de llibres, la gran novetat d'aquell temps.

Nom de família catalana, de la qual apareixen importants personatges en documents dels segles XIV i XV