Indrolita és una barreja de les paraules Indústria i Lolita, el nom amb què fa anys es coneixia el món dedicat a fabricar roba femenina d’aquesta tendència japonesa

L’Emília Llorca va néixer a la Barceloneta, concretament al número 49 del carrer dels Pescadors, i va morir el desembre de 2009 en un accident de trànsit. Amics i familiars coincideixen a destacar com a tret característic d’aquesta dona l’estima al barri, però també el seu esperit lluitador i el seu anhel de justicia socia

La Fundació Tot Raval aglutina entitats públiques i privades de diferents àmbits del barri: socials, culturals, sanitaris o esportius. Des de fa més d’una dècada han fet una tasca de coordinació entre si. Volien evitar que diferents entitats fessin la mateixa tasca per separat. És a dir, aconseguir que amb la suma d’esforços s’obtinguin millors resultats. Fins al juliol de l’any passat, la cara i la veu de la fundació era Núria Paricio, que a més de conèixer molt bé el moviment associatiu era veïna del barri

En Josep Cunillera s’ha passat tota la vida al carrer de Sant Pacià del Raval. Va arribar a aquest barri quan tenia dos anys, perquè la seva mare s’havia quedat vídua. Venien de  Santes Creus, Tarragona, on la família feia de pagès conreant la terra d’altres. La mare va venir a Barcelona a la recerca d’un futur millor per als seus tres fills

La Rosa Pich fa 40 anys que està al capdavant d’una parada de flors artificials i estris de cuina al Mercat de Santa Caterina. Va començar l’any 74 amb una parada al davant del mercat

L’hortet del Raval és un restaurant vegetarià pioner del naturisme, i un dels primers que va tenir Barcelona. Al capdavant durant 25 anys hi ha estat l’Odina Capo, dedicada de sempre a la cuina verda, sana i amb propietats curatives

La besàvia del Vicens Forner va arribar a la Barceloneta a mitjan segle XIX. Des d’aleshores ja són cinc les generacions de la família, el seu fill inclòs,  que han nascut i treballat al barri. Forjador de professió i ja jubilat, el Vicens  es dedica ara a les seves passions, és fotògraf, bloguer i escriptor. El que va començar com un hobby és actualment  una feina a temps complet

L’Asunción pertany a una nissaga de firaires que es dediquen a la venda de pessebres des de 1900. La tradició la va començar el seu avi Artur, i originàriament fabricaven ells mateixos les figures de fang. La família va arribar a tenir tres parades en les quals treballava tota la família, el pare i l’Assumpció en una, la mare i l’àvia en una altra i la germana gran a la tercera