Existeixen diverses llegendes al voltant de la plaça de Sant Just, que està presidida per la basílica dels Sants Just i Pastor, dos germans que van ser ajusticiats en aquest indret l’any 304 per haver fet públic que eren cristians.
Aquesta església té una llarga història relacionada amb el martiri, els ritus funeraris, el món sobrenatural i amb l’Infern, i és potser el santuari cristià més antic de la ciutat. Víctor Balaguer explica que era aquí on se sacrificaven els màrtirs cristians durant el domini romà.
Si quan passeu per la plaça sentiu repicar les campanes, potser és que hi ha una bruixa a prop, per això el campanar de Sant Just rep el nom de campanar de les bruixes.
Una altra de les llegendes té a veure amb la font. Hi ha qui diu que aquesta font va sorgir quan Santa Eulàlia, veient uns nens assedegats a la ciutat, va decidir crear una font perquè poguessin saciar la set.
I a sobre de la font hi ha una figura que explica una altra història curiosa. Porta a la mà una palma, la palma és un símbol iconogràfic que s'utilitza per fer referència als màrtirs del cristianisme. I precisament d'una qüestió tan remotament cristiana, ha nascut una de les expressions que utilitzem de manera mes col•loquial per fer dir que algú ha mort, diem que l'ha palmat.
Mirada envers les violències masclistes, a l'Institut Català de les dones
