Laberint: Clos amb caminals intricats, que fan difícil, un cop dins, de trobar-ne la sortida. Aquesta és la definició que recull el diccionari sobre aquest element universal molt present en diferents tradicions culturals al llarg de la Història. A l'illa de Creta trobem els seus orígens.
El laberint sempre ha despertat fascinació en l’home i és que aquest parla de la condició humana. Una metàfora de la dificultat d’escollir, de la llibertat guiada o de la impossibilitat de sortir-se del camí marcat
Fins al segle XV, els laberints, tot i que tortuosos, eren unicursals, és a dir, d’un únic camí a seguir. Els camins i les opcions es multipliquen a partir del segle XVI amb laberints de grans jardins de l’aristocràcia; com si aquesta classe social fes gala de la seva posició benestant contraposada a l’únic camí a seguir per la resta de la societat.
Aquesta mostra invita a conèixer i a sentir. Història, mites, filosofia i joc van de la mà en aquest recorregut, que es podrà visitar fins al 9 de gener al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
.jpg)
