La Sinagoga Major de Barcelona es va inaugurar l’any 2002 després de 5 anys d’obres. Es va localitzar gràcies a la iniciativa de Miquel Iaffa, que va comprar el local on es troba el temple jueu i va fer les obres de recerca arqueològica i la rehabilitació de l’espai amb els seus propis diners.
L’any 2006 es va convertir en Sinagoga, amb la introducció de la Torah (Hajnasat Sefer Tora) donada pel Sr. Rozencwaig
El Temple Parroquial de Sant Miquel del Port es va començar a fer el maig de 1753 i dos anys després ja estava acabat. El capità general de Barcelona, Miquel de Guzmán, Marqués de la Mina, va ordenar la seva construcció per intentar frenar els aldarulls i els sense sostre que s’hi concentraven a la zona. El temple és una obra destacada de l’arquitectura barroca classicista a Catalunya
L’antic hospital de Sant Llàtzer, al barri del Raval, ha acollit al llarg dels segles diferents llogaters. Primer va ser un hospital de leprosos i després va ser la seu de Les escoles catalanes del districte sisè. Posteriorment va acollir un altre escola, en aquest cas el col•legi San Luis Gonzaga on precisament va estudiar l’escriptor i periodista, Manuel Vázquez Montalbán. A l’actualitat és la seu dels Serveis Socials del barri del Raval
El carrer del Paradís amaga un secret: quatre columnes originals del temple romà de Bàrcino a l’interior de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Tres d’aquestes columnes s’han mantingut sempre intactes en l’emplaçament original i la quarta s’hi va traslladar l’any 1956 des de la plaça del Rei. L’Arquitecte Lluís Domènech i Muntaner va ser l’encarregat, l’any 1878, de transformar i adaptar l’edifici en funció d’aquestes restes.
El Palau Requesens o de la comtessa de Palamós està ubicat al carrer del Bisbe Cassador número 3. Data del segle XIII i es va construir sobre la muralla romana arribant a ser el palau senyorial més important de la Barcelona medieval. Reformat cap a finals del segle XV, quan va ser ocupat per Galceran de Requesens, comte de Palamós i governador general de Catalunya.
Al segle XVII, una època en què la majoria de gent no sabia ni llegir ni escriure, la major part dels oficis no necessitaven anunciar-se perquè mostraven les seves mercaderies al carrer. Però en el cas de la prostitució, l’exhibició pública era considerada de mal gust. Per això es va decidir utilitzar una simbologia especial per marcar els bordells. Així van néixer les carasses, unes cares de pedra que es col•locaven a les cantonades dels carrers on hi havia prostíbuls. Tot i que les reformes urbanístiques n’han fet desaparèixer la majoria, encara podem trobar algunes a Ciutat Vella.
 |
 |
 |
