Al segle XVII, una època en què la majoria de gent no sabia ni llegir ni escriure, la major part dels oficis no necessitaven anunciar-se perquè mostraven les seves mercaderies al carrer. Però en el cas de la prostitució, l’exhibició pública era considerada de mal gust. Per això es va decidir utilitzar una simbologia especial per marcar els bordells. Així van néixer les carasses, unes cares de pedra que es col•locaven a les cantonades dels carrers on hi havia prostíbuls. Tot i que les reformes urbanístiques n’han fet desaparèixer la majoria, encara podem trobar algunes a Ciutat Vella
DANI CORTIJO, historiador : “Estem al carrer dels Mirallers, cantonada carrer de la Carassa, al costat del Museu Picasso i aquí hi ha una de les carasses més conegudes de totes. De fet les carasses són aquestes marques que es posen en una cantonada i que en un principi eren per marcar els bordells. Per marcar bordells hi havia una tècnica que era, per una banda, posar una cara o bé d'un sàtir, d’una medusa o un dimoni, que simbolitzaven el pecat, la casa es pintava de vermell que també era un símbol de luxúria.
Aquesta de fet diuen que és una reproducció que es va posar després que aquest edifici es tirés a terra i els veïns van lluitar, això va ser als anys 80, perquè es tornés a conservar. De fet aquests codis els podem veure a diferents llocs de la ciutat i si voleu podem fer una volta i us en ensenyo uns quants.
Aquesta carassa, que és al carrer dels Flassaders cantonada carrer de les Mosques al costat de la plaça del Born, es diu el Papamosques perquè diuen que està inspirada en un autòmat que hi ha a la catedral de Burgos que té aquest nom. El costum de marcar els bordells agafa embranzida a partir de la guerra dels Segadors, perquè no hi hagin malentesos, perquè ve tropa estrangera i no saben on són els bordells.
Ara estem al carrer de les Panses,i el que podem veure precisament és una de les carasses que amb més seguretat podia ser un prostíbul, perquè ens està marcant un pis en concret, el tercer, i a més la part de sota és la part de sota d'un sàtir que és un tipus de marcatge més típics.
Els bordells qui els controlava era l'església i el Consell de Cent. Si t'enganxaven fent d'alcavot, que es deia que era un dels delictes més greus, la condemna era la pena de mort si no estaves controlat per una d'aquestes dues institucions oficials.”
Informen: ÀNGELS MOLINA / ROSOR FORET
