Abans va estar al capdavant del restaurant dels seus pares, també ubicat al Raval. Tota una vida al barri la fan coneixedora de la realitat d’aquesta part de Ciutat Vella que, segons assegura, és la gran desconeguda de Barcelona.
Em dic Núria Paricio i soc la directora de la Fundació Tot Raval. Porto set anys com a directora de la fundació. La fundació farà 10 anys al març de l’any que ve i la meva vinculació amb el barri és des de sempre, perquè jo soc filla de la segona onada migratòria d’aquest país. Els meus pares van venir de l’Aragó i jo vaig venir aquí quan tenia set anys.
El Raval ha millorat molt, amb ‘sus luces y sus sombras’ com dirien molts. Jo estic absolutament d’acord. Cada vegada que la gent diu que el Raval d’abans era millor, jo crec que la gent no té memòria històrica. Perquè el que sí que és cert és que hi havia una relació veïnal que potser ara no està tant, perquè ha canviat molt la tipologia dels veïns del barri, però tots recordem com era el Raval dels anys 80 amb l’entrada de la droga, la droga dura, amb uns espais que no es podien traspassar i amb uns carrers bruts, foscos i sense cap tipus de llum
Jo crec que el Raval d’ara és un Raval molt més amable, podem passejar, tenim places, abans no hi havia places, tenim carrers amb llums més arreglats, menys arreglats...s’han de canviar moltes coses evidentment, però la diferència és brutal. Jo crec que és un barri que està marginat per les notícies que es donen als mitjans de comunicació.
