Altres recluses de renom van ser l’Enriqueta Martí, més coneguda com la vampira del Raval que va morir a mans de les seves companyes de presó a començaments del segle XX, o l’anarquista Concha Pérez. La presó va ser enderrocada l’any 1936 i els veïns de la zona i els ciutadans de Barcelona van viure la desapirició del centre com una jornada festiva.
Aquesta és la presó d’Amàlia que funcionava en un antic convent del cor del Raval a mitjan segle XIX. Tenia capacitat per a 300 persones però van arribar a ocupar-la 1.500 distribuïdes en tres espais.
Quan no hi havia prou cel•les, per tants reclusos, els patis s’utilitzaven de dormitoris improvisats. El més gran, conegut com el pati dels corders, és a on tenien llocs les execucions públiques, una de les quals la va immortalitzar Ramon Casas.
La presó, que oficialment es deia Casa Municipal de Corrección, ha passat a la història per la seva duresa.
La gestió anava a càrrec de l’Ajuntament, per la qual cosa quan es va decidir el seu enderrocament, l’any 1936, les autoritats locals hi van assistir.
La presó d’Amàlia va funcionar de 1839 a 1936 i és recordada com un dels llocs més foscos i inhumans de la ciutat.
