A finals del segle XIX tota la intel•lectualitat catalanista de l’època hi va formar part. Alguns dels socis rellevants van ser: en Pompeu Fabra, Valentí Almirall, Mossèn Cinto Verdaguer, Rubió i Lluch, Gaudí, Puig i Cadafalch entre d’altres.
El Centre aviat va crèixer tant en nombre de socis com en nombre de seccions com l’espeleologia, la botánica, o l’arquitectura que van ser la manera en què es volia recuperar la identitat de nació catalana perduda pocs després que acabés la primera república Federal. Avui dia l’entitat continua funcionant amb prop de 4.700 socis.
El Centre Excursionista de Catalunya va néixer a finals del segle XIX però l’embrió de l’entitat, que es remunta el 1876, tenia un altre nom.
Les excursions i sortides es van convertir aviat en el vehicle idoni per aconseguir l'objectiu de l'entitat, que era posar en valor tot el que era català.
Dins l'entitat les dones van tenir un paper destacat ja des dels inicis.
A més de les seccions de muntanya i d’esquí, la d’arquitectura tenia molt de pes.
El Centre Excursionista de Catalunya sempre ha estat a la mateixa seu, un emplaçament privilegiat flanquejat per les columnes del Temple d’August.
