Aquest temple el van construir els obrers de càrrega i descàrrega dels vaixells (bastaixos de capçana) que treballaven a la zona i la van pagar els mercaders i artesans de totes les arts i oficis de l’època que vivien o treballaven a la Ribera. Per això tot i no ser una catedral, se l’ha anomenat catedral del poble. Part d’aquesta realitat es recull al llibre ‘La Catedral del Mar’ d’Ildefonso Falcones
El temple es va construir amb pedra de la muntanya de Montjuïc després que el rei Pere III donés el vistiplau per extreure aquest material. L’estructura del temple, concebut com una construcció que invita a mirar al cel, ha resistit el pas dels segles. L’episodi més greu en la seva història va ser durant la Guerra Civil on va estar cremant durant onze dies seguits.
Aquest incendi provocat es va saldar amb la destrucció de l’altar i totes les imatges, altars i arxius. Tot i això, l’església avui dia continua arrelada al barri i a la nova realitat que hi ha a la zona.
Santa Maria del Mar és un dels pocs temples gòtics que es van construir al mateix segle. L’obra es va iniciar el 1329 i es va acabar el 1383 i en aquell moment va ser considerada com la catedral del poble.
La basílica s’ha mantingut al llarg dels anys, però un pont que arribava a l’església des de la plaça de Palau ha desaparegut.
Santa Maria del Mar va estar cremant 11 dies seguits durant la Guerra Civil,. Tot i els danys materials soferts i la desaparició d’elements, l’estructura va resistir a les flames.
Una de les capelles que es va cremar l’ocupa, des de juliol passat, una escultura de Sant Ignasi de Loyola. Aquesta peça recorda els dos anys que el sant va estar demanant caritat en aquest lloc per pagar-se les despeses mentre estudiava humanitats.
