Una plaça que comença el 1848. Ha donat moltíssimes coses de si i més en aquesta ubicació. Penseu que la plaça respon a un model de construcció i d’espai molt burgés, és la imatge que volia projectar la burgesia barcelonina abans de traslladar-se a l’Eixample.La segona meitat del segle XIX, les millors botigues, les millors joieries, les millors sastreries, els millors restaurants, estaven a la Plaça Reial. La proximitat amb el Raval feia que aquesta plaça sempre hagi tingut un ambient especial, des del primer moment en què es va construir ja van començar a aparèixer captaires, lladres, pispes, prostitució. La separació entre el món burgés i el món marginal que hi havia a l’altre costat de la Rambla era tan estreta que la plaça, depenent del dia, tenia un ambient o un altre. No era el mateix la plaça dels matins, que s’omplia de dides i de soldats que buscaven novia, que no a l’ambient que hi havia a les nits. Hi ha una generació que segurament seria la generació meva que no s’acosten a la plaça perquè tenen aquell record de plaça conflictiva, de plaça dels ionquis. En les últimes generacions s’ha donat una renovació de públic i una renovació d’activitats de les que es fan a la plaça. Era un oblit important en la historiografia d’aquesta ciutat tenint en compte que aquesta és una de les places més importants de Barcelona, és la plaça de les rambles, i segur que és la plaça més fotografiada, més visitada i més vista de la ciutat.
